Obra in situ
Caminar, sentir, percebre, compartir, escoltar el territori i els éssers que l’habiten.
Amb els processos artístics desenvolupats in situ, practico la unió necessària amb l’entorn.
Pedres Roderes (2023)
Pedres Roderes
Recollides al desert del Thar
Viatgen a l’illa d’Hydra
Per ser ofertes a mar
Acció in situ i obra d’imatge en moviment, que documenta la part final d’un procés que va des del desert del Thar, a l’India, a l’illa d’Hydra, a Grècia. Amb la mirada del poeta Guillem M. Serra. En procés de creació (2023).
Aiguarir (2022)
‘Un incendi que crema una muntanya.
Una muntanya d’alzinars surers que cremen, però que sobreviuen. Dues dones recullen l’escorça cremada d’una alzina surera.
La porten cap a mar, per a aiguarir-la.
Un acte col·lectiu, on hom escriu voluntats i les penja a les branques.
En deixar anar, en fer surar, els desitjos i esperances emprenen el viatge. Elles, aiguarint, continuen la seva sendera vera.’
Extracte del text escrit per a una acció col·lectiva i poeètica, en col·laboració amb Bárbara S. Barroso, a la platja de Caldes d’Estrac i per a la Fundació Palau, a cura d’Esther Vilà, en 2022. Continuació del procés realitzat l’any anterior al Centre ARBAR de La Vall de Santa Creu, el 2021.
La documentació en vídeo de 16mm és realitzada per la mirada de Carlos Vásquez Méndez.
S’estrena la peça d’imatge en movimient a 8 albe, una selecció de vídeo i mostra d’art contemporani a Noto, Sicilia, a cura de Carolina Ciuti (2023).
https://www.fundaciopalau.cat/event/aiguarir-despres-de-surar-una-bona-accio- per-aquest-nadal/
https://www.villegiardini.it/8-albe-quattro-radici-appunti-su-unidea-di-parentela/
Una (espècie) de meditació crítica a la vinya (2021)
‘La font és el jardí de la infància, allí tot neix i tot es forma, una remembrança que travessa generacions, de safareig i d'aigües alegres, i dels draps blancs que ens embolcallen dia a dia... Aquells temps eren tan macos! Fèiem trenes amb joncs i cebes, i els alls, tots lligats en un manyoc. La farigola i les aigües ho curen tot. En vessarem moltes per a promoure la guarició de la Serra. El foc transforma la terra i l'aigua la regenera: aviat tornarem a collir flors. Fora de l'humà, una se n'allibera i torna a la font primera. Lluny de la bandada, una s'agermana amb tota la matèria vibrant i sensible que l'aurèola. Eixim de la terra, creixem i ens nodrim d'ella, naveguem pels sols i ens enlairem amb les llunes, fins a culminar en un espai que ens guia de retorn cap a les aigües primordials.’
Extracte del text escrit i recitat per a una acció col·lectiva i meditativa, ‘Una (espècie) de meditació crítica a la vinya’, en col·laboració amb Bárbara S. Barroso, a la font de La Vall de Santa Creu, després de l’incendi que cremà la muntanya el mateix estiu, dins el cicle performatiu Simpoiesis del Centre ARBAR, 2021.
Sulla Palude (2019)
‘‘Sulla Palude’ documenta un seguit d’actes afectius empresos en un pantà als afores de Barcelona, on la natura es barreja amb la ciutat. Mentre recuperant un vincle amb un lloc d’infància, l’artista emprèn actes de respecte i amor cap al cos d’aigua que observa maltractat, en forma d’ofrenes fetes de matèria orgànica espigolada in situ. En les visites recurrents a l’ambient humit, convida a persones a participar al ritual, tot estimulant l’intercanvi d’idees i promovent converses al voltant de la relació que mantenim amb el medi habitat, recalcant la necessitat de realitzar-hi subtils gestos de cura.’ Carolina Ciuti.
El vídeo es la documentació del procés de final del Màster en Producció i Investigació Artística, presentat primer a Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani, i més tard a FIAC Cinéphémère Paris, a la selecció de films d’artista a cura de Carolina Ciuti, el 2019.
http://loop-barcelona.com/activity/cinephemere-2019-fiac-hors-les-murs/
As feridas da cidade (2018)
‘A pesquisa desenvolvida por Maria na Despina vai de encontro às suas experiências anteriores. Interessada nas marcas que o espaço urbano trás em sua matéria – chãos, paredes, fachadas -, a artista registrava fotograficamente os desenhos e manchas gerados a partir da ação do tempo.
Durante sua temporada no Rio de Janeiro, além da fotografia, Maria deu prosseguimento aos relevos que faz extraindo essas marcas da cidade. O que eram rachaduras e riscos se transformam em desenhos expostos para a fruição formal por parte do público. A relação com o chão – no caso de sua montagem – se perpetua devido à forma escolhida para mostrar esses objetos feitos com diferentes materiais. Um vídeo traz a artista em um de seus momentos de coleta e nos possibilita enxergar a história da cidade como um quebra-cabeça ou um mapa – muitas são as partes e, de fato, nada realmente se encaixa. O espaço público é essa sucessão de temporalidades que são amalgamadas e escapam às tentativas de sua racionalização.’
Raphael Fonseca, curador independiente, interpreta i tradueix el procés artístic ‘As feridas da cidade’ fet a Despina, Rio de Janeiro, 2018
Azulejos (2016)
‘‘Azulejos’ visa examinar o ato de partilhar a intimidade fotográfica online e trazê-lo ao presente: fotografar os elementos duma comunidade e relacionar as imagens de forma conceptual é uma forma de construir vínculos.
Em Arraiolos, Portugal, o contacto com os habitantes da vila foi feito fotografando os seus objetos, ruas e vivendas. Os estudantes de Artes Visuais da escola local participaram partilhando objetos pessoais encontrados nas suas casas. Depois de termos visto como o Google Search by Image relacionava as imagens com outras sob critérios visuais ‘planos’ como composição, cor, forma ou luminosidade, decidi fazer outra pesquisa seguindo um critério mais subjetivo: o da memoria visual ligada a um sentimento pessoal.
Combinei as imagens dos objetos com outras feitas na vila. As imagens desta instalação foram feitas durante os meus passeios em e a volta de Arraiolos. Elas sao parte da minha estadia cá. Acho que para me relacionar com um espaço preciso de habitá-lo fisicamente, repetir os percursos e fotografar as coisas de que me quero lembrar.. As cores escolhidas para esta instalação sao as cores que mais vi aqui: o branco das casas e o azul do céu, cores também presentes nos azulejos das igrejas portuguesas.’
Fragment del dossier de la mostra de final de residència a Córtex Frontal Arraiolos, 2016